La Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) celebrava esta setmana el laboratori ciutadà “Ecoansiedad i Canvi Climàtic”, una iniciativa concebuda com un espai de trobada i treball col·laboratiu que ha reunit, entre altres, a investigadores internacionals del Brasil i Portugal, alumnat de diferents titulacions i integrants de col·lectius locals, com Aigües d’Elx o Elx Acull, per a abordar l’impacte emocional i en la salut mental del que es coneix com ecoansiedad i que està vinculat a crisi climàtica.

La sessió, celebrada dilluns passat al campus d’Elx,  va estar conduïda per l’investigador emèrit del Consell  Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Antonio Lafuente, expert en metodologies participatives i ciència ciutadana. Al llarg de la jornada, les persones assistents van compartir, primer, coneixements, experiències i inquietuds en un entorn comú amb l’objectiu, després, d’identificar reptes i cocrear propostes per a afrontar l’ecoansiedad.  Este fenomen s’entén com una resposta emocional normal davant el canvi climàtic que, si no s’identifica i gestiona adequadament o es manté en nivells elevats de forma prolongada, pot derivar en una deterioració de la salut mental.

L’activitat va comptar amb la participació de les investigadores Alicia Matijasevich (Universidade de São Paulo), Jessica Maruyama (Universitat Presbiteriana Mackenzie) i Ana Isabel Ribeiro (Universidade do Porte), en el marc del projecte internacional Cli-Mind. Esta iniciativa analitza com la joventut percep i experimenta la crisi climàtica, així com el paper dels mitjans de comunicació en este procés, i és finançada pel programa SPRINT del Vicerectorat de Relacions Internacionals i Cooperació de la UMH i l’agència brasilera FAPESP. En la UMH, l’equip està liderat per la professora María Pastor i compta amb la participació del professorat de Periodisme Alba García, Alicia de Lara i Jesús Mula.

La crisi climàtica és un fenomen global que ens afecta localment, i hi ha maneres de combatre-la que no implique grans inversions, coneixements immensos i col·lectius massius. I és ací on ha entrat en acció este grup heterogeni, que no es coneixia entre si en la seua majoria.

El laboratori va confirmar que la creació d’espais  segurs i lliures de juí, on totes les veus s’expressen sense necessitat de presentar-se prèviament, per a no intimidar als que aparentment no saben enfront de veus expertes, afavorix una participació equitativa entre ciutadania, àmbit acadèmic i estudiantat, facilitant l’intercanvi d’experiències i la generació conjunta de respostes enfront del canvi  climàtic.

Els participants, prop d’una trentena, van coincidir en la necessitat de reorientar el relat climàtic, passant d’un enfocament centrat en l’alarmisme a un discurs més equilibrat que visibilitze iniciatives en marxa i de conscienciació. Este plantejament, més constructiu, contribuïx a generar esperança i a impulsar conductes proambientals, especialment entre la població jove.

D’este procés van sorgir cinc propostes d’aplicació local, orientades a millorar la comunicació climàtica. Entre elles destaquen la creació de guies digitals contra la desinformació, dirigides tant a la ciutadania com a professionals; la difusió de casos d’èxit en altres contextos; i el desenrotllament de programes educatius en Infantil i Secundària, amb la implicació de l’alumnat, el professorat i les famílies.

n conjunt, l’experiència ha posat en relleu el valor dels laboratoris ciutadans, “cuines cíviques”, si s’atén la definició preferida pel professor Antonio Lafuente, com a ferramentes eficaces per a acostar ciència i societat i avançar cap a una ciutadania més implicada, resilient i compromesa amb l’acció  climàtica.