Col·legi Doctoral Tordesillas
13 de maig 2022
El Col·legi Doctoral Tordesillas és una associació lliure formada per institucions dels països pertanyents al grup Tordesillas (el Brasil, Portugal i Espanya) i secundat pels Rectors del grup.
La UMH i el Grup Tordesillas
En els seus quasi 20 anys d’existència, el Grup Tordesillas ha crescut i actualment està compost per 26 universitats del Brasil, 20 d’Espanya i 9 de Portugal. La participació de la UMH en el grup ha sigut molt activa des de la creació, al juliol de 2017, i coordinació del Col·legi Doctoral Tordesillas de Salut Pública i Història de la Ciència.
Al costat del col·legi doctoral participen les facultats de Medicina de la Universitat de Porto (Portugal), i de les Facultats de Medicina i de Salut Pública de la Universitat de São Paulo (el Brasil).
Objectius
La principal finalitat del Grup Tordesillas es basa a establir vincles acadèmics, culturals i socioeconòmics entre tots els seus membres. Així com, promoure activitats de cooperació multilateral en els camps de l’educació, la ciència, la tecnologia i la innovació.
Així mateix, un dels pilars fonamentals és l’establiment de xarxes d’investigació que estimulen la mobilitat dels investigadors i donen lloc a projectes de valor estratègic, orientats als problemes que afecten i influeixen en el progrés de la comunitat iber brasilera.
Articles i novetats del Col·legi Doctoral Tordesillas
La UMH, pròxima seu del Grup Tordesillas
El mes de novembre passat es va celebrar la XX trobada de Rectors del Grup Tordesillas en la Universitat Fluminense de Rio de Janeiro (el Brasil). Durant aquest esdeveniment el Rector de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), Juan José Ruiz Martínez, va ser nomenat Vicepresident del Grup Tordesillas i membre de la Comissió Executiva. Per a l’any 2021 el Rector de la UMH, ostentarà la presidència del Grup Tordesillas i la UMH serà la seu de la XXII trobada de Rectors del Grup Tordesillas.
Un nou article, en el context del Col·legi Doctoral Tordesillas de Salut Pública i Història de la Ciència, ha sigut publicat després de la visita del professor Mario Sheffer de la Universitat de Sao Paulo al departament de Salut Pública , Història de la Ciència i Ginecologia de la UMH.
El present estudi té com a objectiu comparar l’evolució de l’oferta de metges així com la formació especialitzada de 1998 a 2017 a Espanya i el Brasil, dos països amb característiques socioeconòmiques i demogràfiques diferents, però tots dos amb sistemes universals d’atenció sanitària.
A causa de l’obertura de les escoles de medicina, la densitat de metges per cada 1.000 habitants va créixer un 28% a Espanya i un 51% al Brasil entre 1998 i 2017. En aqueix període, Espanya i el Brasil van augmentar l’oferta de places anuals de pregrau en un 60% i 137%, respectivament. Existeix un predomini de les institucions privades que ofereixen places de pregrau disponibles, i el subministrament de llocs de residència mèdica és menor que el contingent de graduats mèdics/mèdics generals cada any.
L’obertura de mes escoles de medicina no poden ser una resposta totalment efectiva per a superar el dèficit de places per a residència mèdica en especialitats estratègiques tant al Brasil com a Espanya.
(22/04/2020): “Portes giratòries i conflictes d’interessos en les agències reguladores de la salut al Brasil”
L’article és el resultat de la visita postdoctoral en 2019 del professor Mario Sheffer de la Universitat de Sao Paulo al departament de Salut Pública, Història de la Ciència i Ginecologia de la UMH. Aquesta estada es va poder realitzar gràcies al consorci GRUP TORDESILLAS-FUNDACIÓ CAROLINA.
El fenomen de les “Portes giratòries” és controvertit i comú a tot el món, però existeixen poques proves del seu impacte en els sectors de la salut als països d’ingressos baixos i mitjans (LMIC).
Nosaltres analitzem la circulació laboral de ex-directors de les dues agències reguladores de la salut al Brasil a posteriorment entitats regulades per aquestes. Discutim els camins i les possibles implicacions d’aquest fenomen per a la qualitat de la regulació dels mercats de salut en entorns LMIC.
Quasi la meitat dels executius que treballaven en les dues principals agències reguladores federals de salut del Brasil en els últims 20 anys van començar o van acabar treballant per a empreses privades regulades per aquestes agències. Aquestes “portes giratòries” en el sector de la salut són un fenomen poc conegut que té el potencial de reduir la qualitat de la regulació del govern i la formulació de polítiques de salut pública independents i sense conflictes d’interessos.